Les restes de plantes i d’animals que apareixen en els jaciments arqueològics són majoritàriament restes de menjar i la bioarqueologia s’encarrega d’estudiar-les. El fonament d’aquests estudis és la determinació taxonòmica de les restes, que es duu a terme per comparació amb una col·lecció de referència. Gràcies a la bioarqueologia sabem que fa 12.000 anys es menjava el pioc; que l’ovella i la cabra van ser les primeres espècies domesticades per a aliment, fa 10.000 anys al Pròxim Orient; que els ibers menjaven sobretot ordi i blat, però també llenties i pèsols; que en algun campament romà la tropa menjava bou i pollastre, però els oficials menjaven també marisc, xai, cabra, cacera; i que als monestirs medievals l’alimentació no sempre era fidel a les regles que dictaven els ordes religiosos.